Luca Pacioli

Luca Pacioli

Retrat de Luca Pacioli, obra del pintor Jacopo de'Barbari (1440-1515) exposada en el Museo di Capodimonte (Nàpols). Hom veu Pacioli, canya en mà, demostrant un dels teoremes d'Euclides
Nom original	(it) Luca Pacioli Napolitano
Biografia
Naixement	octubre 1446 ↔ octubre 1448 Sansepolcro (República de Florència)
Mort	15 abril 1517 ↔ 20 octubre 1517 (67/77 anys) Roma (República de Florència)
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Teologia, Franciscan spirituality (en) i matemàtiques
Ocupació	frare, professor d'universitat, inventor, comptable, matemàtic, economista, prevere
Activitat	1464 (Gregorià)  –  1514 (Gregorià)
Ocupador	Universitat de Perusa Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Milà
Orde religiós	Orde de Frares Menors
Obra
Obres destacables (1494 (Gregorià)) Summa de arithmetica (1494) The Rules of Double-Entry Bookkeeping (en) (1498) De divina proportione (1500) De ludo scachorum (en)
Estudiant doctoral	Domenico Maria Novara

Luca Pacioli o fra Luca Bartolomeo Pacioli —també Paciolo, Paccioli o Paciolus— (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un cèlebre franciscà i -especialment- matemàtic italià, un dels pioners del càlcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.

Lucca Pacioli va néixer a Borgo de Sansepolcro, petita població de la regió de Toscana cap a l'any 1445. Poc se sap de la seva vida abans de 1500, excepte que en la seva joventut va estudiar en l'anomenada "escola de l'àbac", tipus d'escola matemàtica per a càlculs de comptabilitat basats en l'anomenada numeració aràbiga; centres d'aquest tipus d'escola havien sorgit en les principals places comercials d'Europa a partir del segle xi. Les habilitats de Pacioli van fer que el comerciant venecià Rompiasi el contractés. A Venècia, va freqüentar l'anomenada Scuola di Rialto, en la qual ensenyava Domenico Bragadin, que basava els seus ensenyaments en la lògica i en les matemàtiques per a estudiar medicina i astrologia; era un pensament humanista que considerava la ciència com el millor mètode d'accedir a Déu; és llavors, segons tot sembla indicar-ho, que Pacioli decideix ordenar-se frare; així és que després va ingressar a l'orde franciscà (1470). Quan fou professor de matemàtiques, va viatjar fent classes per diverses regions d'Itàlia, residint principalment a Florència, Pisa, Perusa, Bolonya, Roma, Nàpols, Milà i Venècia; a Milà, va arribar el 1497 en acceptar una oferta del duc Lluís el Moro i va col·laborar amb Leonardo da Vinci en els estudis referits a la secció àuria, que ell anomenava divina proporció.

El 1494 (ajudat pel recent -per a Europa- invent de la impremta de tipus mòbils), va publicar a Venècia una veritable enciclopèdia de ciències matemàtiques titulada Summa di arithmetica, geometrica, proportione, et proportionalita, que va redactar en llatí medieval vulgar (el mateix Pacioli va declarar que va utilitzar un imbroglio de termes llatins, italians i grecs); l'obra conté un tractat general d'aritmètica i àlgebra; aquests elements aritmètics eren molt utilitzats pels mercaders per a efectuar comparances i canvis de les monedes, pesos i mesures que usaven els diferents estats feudals. Un dels capítols de la Summa es titula Tractatus de computis et scripturis i en aquest és presentat per primera vegada, d'una manera sistemàtica, el concepte (bàsic actualment per a la comptabilitat) de partida doble (i amb això, els de deure i haver, així com els de balanç i inventari). Conceptes que aviat es van difondre per tot Europa amb el nom de "mètode venecià", perquè era usat principalment pels comerciants venecians en les seves transaccions. El 1509, va escriure Pacioli una traducció llatina de la Geometria d'Euclides i va publicar un text que havia concebut durant la seva estada el 1497 en la cort de Ludovico Sforza (Ludovico El Moro); a aquest llibre, li va donar per títol De Divina Proportione, i fou il·lustrat amb els cèlebres gravats realitzats per Leonardo, en els quals es representen suggestives figures polièdriques.

En La divina proporció, Pacioli tracta el tema de la proporció àuria, i hi fa consideracions cosmològiques i matemàtiques connexes a la teoria dels sòlids platònics i altres tipologies de poliedres, consideracions referides a l'arquitectura preses de Vitrubio i de Leon Battista Alberti; també aborda qüestions relatives a la perspectiva (camp que llavors interessava molt al seu paisà, el pintor Piero della Francesca, fent esment dels grans mestres Melozzo da Forlì i Marco Palmezzaro entre d'altres).